Aquell agost mega calurós del 2003 vam agafar les maletes, moltes maletes, la cuna plegable, el maxi-cosi, el cuco i la cadireta, un parell de neveretes plenes de menjar i beure, els biberons, l'aigua, la papilla... tot dins del nostre Volvo acabat d'estrenar, amb un bebé de 4 mesos i un adolescent de 15 anys, i vam sortir de Barcelona cap a Croàcia. Devien ser les 8 del matí. La Carme Valls ens veia des del seu despatx de l'hospital -això ens ho va explicar després- i li deviem semblar la família Ulisses.
Setze hores després arribàvem a destí. Quin paradís!!! ...i què poc podia imaginar què m'hi esperava...
Jo encara no sabia que li deien galliner a aquella mena d'urbanització feta de carrerons costeruts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada